Mònica i Andrea caminen pel passadís principal de tornada a la segona planta.Hi ha moltíssima gent corrent d'una banda a un altre. Moltes d'aquelles persones amb càmeres, de fotos i de vídeo.Andrea observa l'escena sorpresa. ¿Aquestes càmeres no són com les de la tele? Què fa tanta gent amb elles i ...- On aniran? - Li pregunta a Mónica.Mònica no escolta Andrea, també mira a aquella gent. Ella sí que sap pel que estan allà. Es posa seriosa. Aquesta gent van a veure a Daniel o almenys a saber alguna cosa sobre el seu estat. No li fa gràcia que aquella gent entrin a l'habitació de Daniel. Sap, o almenys intueix, que aquells periodistes l'únic que poden aconseguir és que empitjori, i recorda amb fredor el que els va dir el metge sobre això:'' Ell està molt greu ... I si empitjorés, moriria ...''Mónica es posa pàl · lida de nou, no deixarà que això passi. No deixarà que els periodistes entrin allà.Els mira ferma i molestamente i ...- Mónica, m'has escoltat?Mónica mira ràpidament a Andrea i l'agafa de la mà ràpidament.- Vine, segueix-me.- Què? Però on anem? - Pregunta Andrea atordida.- Tu segueix-me.
Van caminant fins a un grup d'ells ia mesura que es van acostant, els periodistes es fixen en Mónica amb espectació.Les noies arriben fins a ells i abans que Mònica pugui dir res, un d'ells els saluda sorprès.- Tu ... Tu ets Mònica, oi? Mónica García.-Somriu estupefacte.Mónica es queda sorpresa al veure el reconeixement d'aquell periodista.- S-sí ... Sóc ... sóc jo. Com és que em ...Però abans que Mònica pugui acabar la seva frase el periodista crida eufòric:- Nois, nois! ¡¡És ella, és ella!! - Assenyala a Mónica victoriós trucant als seus companys ia la resta de la premsa. - És la núvia de Daniel Fernández!Tots van ràpidament al costat de les noies. Corrent, acosten els seus micros cap Mónica mareándola preguntes sobre ella, la seva relació amb Daniel i l'estat d'ell en aquest moment.Mónica es sobresalta en veure tanta gent al seu costat i s'intenta s'apartés sense aconseguir-ho.- ¿Confirmes que tu i Daniel Fernández esteu sortint junts? - Un micro de TVE s'acosta bruscament cap a ella.Andrea queda atònita per la pregunta.- ¿Junts? ¡Dani i tu no esteu junts!Mónica mira Andrea ràpidament i li dóna un cop de colze perquè es Caye.- Des de quan estàs amb ell?- Com portes això de que a Daniel li hagin disparat?Una rere l'altra, les preguntes sobre ella i l'estat del famós volen pel passadís.- Però ... Llavors és veritat que esteu junts? No m'ho puc creure! - Andrea mira Mònica amb un gran somriure de sorpresa.Aquesta assenteix i torna a mirar els periodistes que segueixen masacrándolas a preguntes.- Si us plau, aquí, aquí! - Crida altra de les reporteres desesperada.Mònica al veure, que no es donaran per vençuts li assenteix i espera que aquesta li faci la pregunta, cosa que no triga ni un segon.- Ens podries explicar alguna cosa sobre l'estat d'ell? Com es troba? Si us plau, per a Antena 3 notícies-La reportera acosta el micro a Mónica.- Ep ... No-nosaltres no sabem molt encara ... Els metges encara estan ...-se li entelen els ulls per les llàgrimes acumulades-... veient. Només sabem que ... - Una ràpida mirada a càmera i de nou a ella. - Que ... Està bastant greu i ... - Li costa molt seguir per les ganes de plorar que l'estan envaint de nou-I que ... li costarà molt recuperar ... - mira la reportera com pot-Això és tot el que sabem. - Somriu sense ganes.La reportera de A3 retira el micro i un altre periodista reclama a Mònica una nova pregunta.- Mónica! Aquí, si us plau!Aquesta assenteix i ell li acosta el micro.- Moltes gràcies, des Quatre. - Li somriu i comença a formular la seva pregunta. - Ara que ja sabem com està Daniel ... Passem a tu. Digues-nos. Com et trobes? Com et sents en saber que Daniel està en ...? Bé ja saps ...Mònica mira el noi abatuda per les preguntes. Cadascuna d'elles han estat com punyalades en el seu cor.- Ep ... Bé, jo ... - Sense adonar-se'n, una llàgrima es vessa en les seves parpelles. - Jo ...Andrea s'adona que està a punt de posar-se a plorar i intenta consolar-la.- Vinga Mònica, aguanta-Li diu en secret i afectuosament li somriu.Mónica el mira a ella i després als periodistes.- Jo ... Ell .. - Sent una gran punxada en cor, ja no pot més. No pot aguantar més la seva tristesa i es posa a plorar. - Ho sento ... N-no puc seguir ... És per ...- Tranquil · la, no passa res. És normal. - El periodista li somriu tendrament i li acosta un mocador. - Tingues camina, et farà falta.És Andrea qui l'agafa, ella no té forces ni per això.- Vinga Cuqui, tranquil · la-Andrea l'abraça.Mónica s'acosta a un banc i s'asseu. No pot més, no pot més amb això. Tota aquesta situació li pot. Per què no li passarà com a Andrea? Per què no es desmaia? Així almenys no sentiria l'angoixa d'ara. ¿Angoixa? Ni tan sols sap com anomenar el que sent.Tota la premsa s'acosta amb compte amb ella de nou. Però aquesta vegada sense formar escàndol, sense acribillarla a preguntes. Ara s'ajupen, en silenci. Apaguen les seves càmeres i els seus micros. Saben que això la inquieta més. S'ajunten al seu costat per intentar consolar aquella noia que sembla que no pararà de sanglotar mai.- Ell era molt important per a tu, oi?. - Li pregunta un d'ells.Ella el mira i es queda en silenci
Van caminant fins a un grup d'ells ia mesura que es van acostant, els periodistes es fixen en Mónica amb espectació.Les noies arriben fins a ells i abans que Mònica pugui dir res, un d'ells els saluda sorprès.- Tu ... Tu ets Mònica, oi? Mónica García.-Somriu estupefacte.Mónica es queda sorpresa al veure el reconeixement d'aquell periodista.- S-sí ... Sóc ... sóc jo. Com és que em ...Però abans que Mònica pugui acabar la seva frase el periodista crida eufòric:- Nois, nois! ¡¡És ella, és ella!! - Assenyala a Mónica victoriós trucant als seus companys ia la resta de la premsa. - És la núvia de Daniel Fernández!Tots van ràpidament al costat de les noies. Corrent, acosten els seus micros cap Mónica mareándola preguntes sobre ella, la seva relació amb Daniel i l'estat d'ell en aquest moment.Mónica es sobresalta en veure tanta gent al seu costat i s'intenta s'apartés sense aconseguir-ho.- ¿Confirmes que tu i Daniel Fernández esteu sortint junts? - Un micro de TVE s'acosta bruscament cap a ella.Andrea queda atònita per la pregunta.- ¿Junts? ¡Dani i tu no esteu junts!Mónica mira Andrea ràpidament i li dóna un cop de colze perquè es Caye.- Des de quan estàs amb ell?- Com portes això de que a Daniel li hagin disparat?Una rere l'altra, les preguntes sobre ella i l'estat del famós volen pel passadís.- Però ... Llavors és veritat que esteu junts? No m'ho puc creure! - Andrea mira Mònica amb un gran somriure de sorpresa.Aquesta assenteix i torna a mirar els periodistes que segueixen masacrándolas a preguntes.- Si us plau, aquí, aquí! - Crida altra de les reporteres desesperada.Mònica al veure, que no es donaran per vençuts li assenteix i espera que aquesta li faci la pregunta, cosa que no triga ni un segon.- Ens podries explicar alguna cosa sobre l'estat d'ell? Com es troba? Si us plau, per a Antena 3 notícies-La reportera acosta el micro a Mónica.- Ep ... No-nosaltres no sabem molt encara ... Els metges encara estan ...-se li entelen els ulls per les llàgrimes acumulades-... veient. Només sabem que ... - Una ràpida mirada a càmera i de nou a ella. - Que ... Està bastant greu i ... - Li costa molt seguir per les ganes de plorar que l'estan envaint de nou-I que ... li costarà molt recuperar ... - mira la reportera com pot-Això és tot el que sabem. - Somriu sense ganes.La reportera de A3 retira el micro i un altre periodista reclama a Mònica una nova pregunta.- Mónica! Aquí, si us plau!Aquesta assenteix i ell li acosta el micro.- Moltes gràcies, des Quatre. - Li somriu i comença a formular la seva pregunta. - Ara que ja sabem com està Daniel ... Passem a tu. Digues-nos. Com et trobes? Com et sents en saber que Daniel està en ...? Bé ja saps ...Mònica mira el noi abatuda per les preguntes. Cadascuna d'elles han estat com punyalades en el seu cor.- Ep ... Bé, jo ... - Sense adonar-se'n, una llàgrima es vessa en les seves parpelles. - Jo ...Andrea s'adona que està a punt de posar-se a plorar i intenta consolar-la.- Vinga Mònica, aguanta-Li diu en secret i afectuosament li somriu.Mónica el mira a ella i després als periodistes.- Jo ... Ell .. - Sent una gran punxada en cor, ja no pot més. No pot aguantar més la seva tristesa i es posa a plorar. - Ho sento ... N-no puc seguir ... És per ...- Tranquil · la, no passa res. És normal. - El periodista li somriu tendrament i li acosta un mocador. - Tingues camina, et farà falta.És Andrea qui l'agafa, ella no té forces ni per això.- Vinga Cuqui, tranquil · la-Andrea l'abraça.Mónica s'acosta a un banc i s'asseu. No pot més, no pot més amb això. Tota aquesta situació li pot. Per què no li passarà com a Andrea? Per què no es desmaia? Així almenys no sentiria l'angoixa d'ara. ¿Angoixa? Ni tan sols sap com anomenar el que sent.Tota la premsa s'acosta amb compte amb ella de nou. Però aquesta vegada sense formar escàndol, sense acribillarla a preguntes. Ara s'ajupen, en silenci. Apaguen les seves càmeres i els seus micros. Saben que això la inquieta més. S'ajunten al seu costat per intentar consolar aquella noia que sembla que no pararà de sanglotar mai.- Ell era molt important per a tu, oi?. - Li pregunta un d'ells.Ella el mira i es queda en silenci
No hay comentarios:
Publicar un comentario