Capítol 14

~ Mesos abans ...Li flames al mòbil i no t'ho agafa. Li envies un missatge i no contesta. On s'ha ficat? Per què s'ha anat? Tot d'una li mires i penses: Tu li volies i te n'has anat sense donar explicacions. Tu et culpaste massa potser.I aquí estàs, al seu costat. Intentant comprendre la pèrdua de la teva amiga, de la teva germana. Et sents culpable per no recolzar-la massa de vegades ...Mires de nou a Daniel, per una vegada el dolor que sents no és només per ell. Vulguis o no reconèixer-ella era el teu suport en aquests dies. I ara s'ha anat i no saps on.Tot d'una el mòbil vibra. S'il · lumina una llum i veus el seu número a la pantalla. Ho agafes amb un somriure.- ¿Andrea? - Una pausa mentre penses el primer que se t'acut preguntar-Per què ... t'has anat?En l'altra línia escoltes un sospir i la sents plorar.- Mònica, ho sento. No puc aguantar més això. Tot això em sobrepassa, la culpabilitat, la depressió, tot això ja és massa. Ja han passat dies de l'incident i ell no es recupera.- Però ... Les dues estàvem juntes en això. Vam prometre ser forts. El vam prometre ...De nou sents un sospir en l'altra línia.- Ho sento Mònica. El millor és que m'hagi anat. He de oblidar ... No puc ... seguir així.- ¿Oblidar? M'estàs dient que tot això ho vols oblidar?- Ho sento ... Mónica. - Tu somrius en sentir com t'ha cridat. - Promet-me una cosa ...- Sí- Passi el temps que passi, no t'oblidis de la teva germaneta.Tu somrius i deixes escapar una llàgrima per la teva cara.- Llavors, això significa que ... ¿No ens tornarem a veure?Tot d'una, hi ha uns segons que les dues esteu en silenci.- He de passar un temps fora de tot el meu món anterior, he de oblidar una mica tot ....- Andrea.- Sí?- Gràcies per ajudar-me en aquests dies.Notes que ella riu.- No es donen. No ha estat res.- Saps que sense tu no hagués estat tan fàcil afrontar tot això.Tu somrius.- Et puc demanar un favor?- Per tu, Andy, el que sigui.- Llámame quan desperti.- Creus que despertarà?- Mai s'ha de perdre l'esperança.Un somriure apareix en el teu rostre.- Et prometo que quan desperti et avís.Sents que algú la flama i pronuncia el seu nom.- Bé Cuqui, he de marxar, la meva mare em crida perquè vagi.- Camina veu.Les dues somrieu al mateix temps.Llavors et poses més trist i li dius:- Estigues en contacte, d'acord?- Sempre.Escoltes de nou que pronuncien el seu nom.- Bé Mónica, la meva mare es desespera, t'he de deixar.- D'acord. Chao, germaneta.- Chao.Pengeu al mateix temps. Et quedes uns segons amb el mòbil a la mà i penses en que aquests mesos seran més durs sense.