A qui diria?.Segurament a les seves amigues per explicar el que havia passat i que estava amb ell. Va seure al sofà i va observar com ella sortia del saló. La veritat és que aquella noia li va semblar molt simpàtica. Va ser molt amable amb ell acollint a casa seva per uns dies ia sobre li va salvar la vida ... Sí .. definitivament Mónica li queia molt bé.
Mentre, ella buscava el número de telèfon per trucar a Javier i dir-li el que havia passat i que Dani es trobava fora de perill. No recordava on l'havia deixat, ell l'hi havia donat aquell mateix matí quan van parlar pel facebook, ella ho va apuntar en un paper i el va deixar damunt del seu escriptori, però ara no hi era. "On ho he deixat?, Però si era aquí aquest matí ..." - pensava.
¡¡Per fi ...!!. Després d'una estona buscant, el va trobar. Estava damunt la tauleta de nit, el va deixar allà en sortir corrents al rescat de Dani. El va apuntar al mòbil i va cridar. Després d'una llarga espera, Javier li va agafar el telèfon.
- Sí, dígame?.
- Javier, sóc Mònica, la noia que va parlar amb tu aquest matí.
- Ah, sí. ¿Vas aconseguir arribar a temps? - Va preguntar amb ansietat. Sabia que aquella noia ho aconseguiria des que hi va dir, però també podria haver estat capaç de no anar al seu rescat per por.
- Sí - va dir ella somrient-Per éso volia cridar; per dir-te que ell es troba bé i ja està fora de perill ... Afortunadament vaig poder arribar a temps.
- Sí? - "Ho veus?, Sabia que aquesta noia ho aconseguiria" - va pensar triomfant-Encara sort ... Moltes gràcies de veritat, has estat molt valent.
- Vaig fer el que havia de fer, qualsevol ho hagués fet ...
- No siguis modesta, ningú hauria tingut tant valor com tu. Per cert, hi és Dani amb tu, no?
"Com ho ha sabut?"-Va pensar ella sorpresa.
- Ep ... sí ... Com ho has sabut?
- És obvi, ell és el teu ídol, sabia que li acogerías a casa teva perquè no corregués cap perill.
- He, he ... Doncs sí, ell és aquí ... he, he.
- Ho sabia! ... Ha, ha, ha ... M'ho podries passar, si us plau?.
- Per descomptat, ara mateix t'ho pas.
Mònica va sortir al saló per donar-li el mòbil a Dani. Ell, en veure, es va alegrar i li va somriure rebent a canvi un altre somriure d'ella.
-Dani, és Javier. Vol que et posis al telèfon.
- Javier?. I com és que tu tens el seu número de mòbil?
- Ell m'ho va donar quan vaig anar a rescatar-vos.
- He, he ... Ok, pásamelo.
Ella li va donar el mòbil.
- Javier?.
- ¿Daniel?. Hola!, Era per saber com estaves, em vas deixar molt preocupat abans.
-Sí, afortunadament estic il · lès i no va passar res però ... aquella noia anava armada i em vaig pensar el pitjor.
-Tots ens pensem el pitjor ... encara sort que no et va passar res.
-Sí ... encara sort que tinc una bona fan que va venir a ajudar-me ... he, he ...-va dir mirant a Mónica somrient.
- Sí Mónica va ser molt valent en anar a la teva ajuda ... hauries d'estar orgullós d'ella.
-Ho estic. Ella ha estat molt amable amb mi acollint-me a casa ia sobre em va salvar la vida.
-Sí. Demà vindràs a la ràdio, no?.
-I tant.
-Bé doncs fins després, dóna'ls records a Mónica de la meva part.
-Els hi donaré. Chao.
-Chao.
Mentre, ella buscava el número de telèfon per trucar a Javier i dir-li el que havia passat i que Dani es trobava fora de perill. No recordava on l'havia deixat, ell l'hi havia donat aquell mateix matí quan van parlar pel facebook, ella ho va apuntar en un paper i el va deixar damunt del seu escriptori, però ara no hi era. "On ho he deixat?, Però si era aquí aquest matí ..." - pensava.
¡¡Per fi ...!!. Després d'una estona buscant, el va trobar. Estava damunt la tauleta de nit, el va deixar allà en sortir corrents al rescat de Dani. El va apuntar al mòbil i va cridar. Després d'una llarga espera, Javier li va agafar el telèfon.
- Sí, dígame?.
- Javier, sóc Mònica, la noia que va parlar amb tu aquest matí.
- Ah, sí. ¿Vas aconseguir arribar a temps? - Va preguntar amb ansietat. Sabia que aquella noia ho aconseguiria des que hi va dir, però també podria haver estat capaç de no anar al seu rescat per por.
- Sí - va dir ella somrient-Per éso volia cridar; per dir-te que ell es troba bé i ja està fora de perill ... Afortunadament vaig poder arribar a temps.
- Sí? - "Ho veus?, Sabia que aquesta noia ho aconseguiria" - va pensar triomfant-Encara sort ... Moltes gràcies de veritat, has estat molt valent.
- Vaig fer el que havia de fer, qualsevol ho hagués fet ...
- No siguis modesta, ningú hauria tingut tant valor com tu. Per cert, hi és Dani amb tu, no?
"Com ho ha sabut?"-Va pensar ella sorpresa.
- Ep ... sí ... Com ho has sabut?
- És obvi, ell és el teu ídol, sabia que li acogerías a casa teva perquè no corregués cap perill.
- He, he ... Doncs sí, ell és aquí ... he, he.
- Ho sabia! ... Ha, ha, ha ... M'ho podries passar, si us plau?.
- Per descomptat, ara mateix t'ho pas.
Mònica va sortir al saló per donar-li el mòbil a Dani. Ell, en veure, es va alegrar i li va somriure rebent a canvi un altre somriure d'ella.
-Dani, és Javier. Vol que et posis al telèfon.
- Javier?. I com és que tu tens el seu número de mòbil?
- Ell m'ho va donar quan vaig anar a rescatar-vos.
- He, he ... Ok, pásamelo.
Ella li va donar el mòbil.
- Javier?.
- ¿Daniel?. Hola!, Era per saber com estaves, em vas deixar molt preocupat abans.
-Sí, afortunadament estic il · lès i no va passar res però ... aquella noia anava armada i em vaig pensar el pitjor.
-Tots ens pensem el pitjor ... encara sort que no et va passar res.
-Sí ... encara sort que tinc una bona fan que va venir a ajudar-me ... he, he ...-va dir mirant a Mónica somrient.
- Sí Mónica va ser molt valent en anar a la teva ajuda ... hauries d'estar orgullós d'ella.
-Ho estic. Ella ha estat molt amable amb mi acollint-me a casa ia sobre em va salvar la vida.
-Sí. Demà vindràs a la ràdio, no?.
-I tant.
-Bé doncs fins després, dóna'ls records a Mónica de la meva part.
-Els hi donaré. Chao.
-Chao.
No hay comentarios:
Publicar un comentario