- Mónica.- Què?- ¿I els teus pares?Mònica s'atura en sec davant la pregunta."És veritat" - Pensa-"No l'hi he dit ..."El mira i li diu:- Veuràs ... Els meus pares estan ... Separats. - Li mira de nou i diu-La meva mare va anar a viure per un temps a Nova York amb el seu nuvi i el pare se suposa que hauria de venir a cuidar ... Però mai apareix per aquí ... Així que, de moment, estic sola.Daniel queda sorprès pel que li ha dit. Els seus pares estan separats? Està sola? ... Recorda que ahir li va dir una cosa semblant, va dir que els seus pares estaven sempre fora, però no imaginava que estiguessin separats.- No sabia res ... - Diu ell una mica seriós. Sap perfectament que sent ella en tenir uns pares separats. Els seus també ho van estar. Recorda perfectament les baralles diàries quan era petit, les discussions plenes d'insults i aquella inexplicable sensació de culpalidad que ell sentia sempre. I el pitjor va ser quan va arribar el dia que la seva mare li va dir que se separarien. Aquella infància tan negra que va passar per culpa d'això.Els seus pares van tornar a estar junts quan ell es va fer famós, però no hi va haver cap "canvi d'amor". Mai es van voler ni es voldran. De fet, ni tan sols sap per què es van casar si no volien. L'únic que té per segur és que van arruïnar la seva infància. Gairebé mai els crida, no vol saber res d'ells. Sap perfectament com ho està passant Mònica. Encara que no sembla afectar molt, l'ha de passar malament, ia sobre estant sola. Almenys ell està amb ella.- Tu tens sort ... - Li diu Mónica a Dani-Tu tens a uns pares normals, uns pares que s'estimen i que no es barallen ... Saps com és de dur és escoltar cada dia als teus pares barallant-se? ... Fins i tot després del divorci no paraven de discutir ... M'alegro que la meva mare s'hagi anat a Nova York, si més no des d'allà no discutiran ... - Fa una lleu pausa i diu-Tens molta sort ...Dani la mira i li somriu, es nota que no sap res ...- Els meus pares també estan separats.Mónica el mira sorpresa.- Sé que no sabies res ... Quan va començar la fama meus pares van tornar a estar junts, però segueixen odiant.Mónica li somriu lleument.- Els meus estan distanciats ... Almenys ja no es veuen ...Dani la mira i, seguint caminant, li diu:- Bé canviem de tema, parlem d'alguna cosa alegre ... Et va agradar el programa? - Li pregunta somrient.- Sí, em va encantar. - Respon ella alegre. Li va agradar que canviés de tema, no li agrada recordar "això".Van seguir caminant fins arribar a casa de Mónica.Quan van arribar ja eren les 10. Tenien una mica de gana ja que no havien esmorzat res. Amb totes les presses que tenien per arribar a temps a l'estudi, no van poder esmorzar.- Aquesta vegada preparo jo l'esmorzar-Va dir Dani picant-li l'ull a Mónica.- Però ... - Mònica no estava conforme. Ell era el seu convidat, no podia deixar que ell fes res- Però res. - Va dir ell-Ahir vas preparar tu el sopar. Avui em toca a mi fer l'esmorzar.- Bé ... - Va dir ella encara no molt conforme.Ell li va somriure i li va dir:- Tu ara limita't a descansar, que avui ens hem aixecat molt d'hora.Ella va obeir i es va asseure al sofà.Mentre, Dani va preparar l'esmorzar. Va preparar torrades, llet i suc de taronja.Va deixar tot sobre la taula i va ser de nou a la cuina a rentar-se les mans.- Ja està tot a punt. - Va ser al saló i li va indicar el seu lloc fent-li una reverència-Ja es pot presentar la princesa.Mònica riu en escoltar el que li ha dit. "És el millor ..." - Pensa.Li fa una altra reverència de agracimiento i s'asseu.Es queda sorpresa al veure tot l'esmorzar. Tot té molt bona pinta, típica d'un restaurant de luxe. Les torrades tenen margarina i melmelada de nabius, com a ella li agrada. I també hi ha una gran gerra amb llet i una altra amb suc de taronja.Només amb veure-ho li entra fam.- A part de famós, també ets cuiner professional? - Li pregunta ella irònica.- Suposo que en una altra vida ho era-Somriu i se senti davant d'ella.Esmorzen còmoda i alegrement. Tot estava boníssim. Han esmorzat perfectament.Dani es va disposar a recollir la taula, però Mònica li va prendre tot el que portava.- Ni se t'acudeixi ... Tu has preparat l'esmorzar, jo recullo la taula. - I després de dir això es va cap a la cuina.Ell es queda sorprès. No ha tingut temps de reaccionar, però no deixarà que ella se surti amb la seva. Agafa el que queda a la taula i, abans que Mònica entri a la cuina, corre cap a la cuina i col · loca tot.Mònica, que es va haver de parar perquè no es caiguessin, somriu desafiant. És un cabezota. Molt, molt cabezota. Entra a la cuina, col · loca tot i li diu:- Encara sort que t'he dit que recollia jo la taula ...- Ah, sí? ... Serà que no sé ... - Diu sarcàsticament.Mónica somriu. És únic.Dani li fa l'ullet i li diu:- Bé, el que queda el recollim els dos, no?.Aquesta es dóna per vençuda.- Vaaaale ...Dani somriu triomfant, al final ell s'ha sortit amb la seva.Acaben de recollir la taula.Dani s'asseu al sofà, està una mica cansat.Mónica decideix treure el portàtil, vol veure si té alguna novetat al facebook.S'asseu al costat de Dani i encén el portàtil.Daniel veu que ella ha agafat el portàtil, mira la a televisió i pregunta:- Puc encendre la televisió?- Per descomptat, encara que a aquesta hora només hi haurà telenotícies.- És el que sempre acostumo a veure-Li diu Dani somrient mentre encén la televisió.Mónica li somriu i torna al seu portàtil. Ja al facebook, veu que encara no ha afegit a la noia que li va enviar la petició d'amistat ahir. Segurament no polsaria bé el botó. Cliqueu a "AGREGAR" assegurant-se que ho prem bé. Pel que sembla es diu Keyla. "Un nom estrany, però bonic" - Pensa.Després afegir, va al seu perfil, vol canviar la seva foto.Mira a Dani i se li ocorre una idea: Es farà una foto amb ell i la posarà de foto de perfil. De vegades va bé presumir una mica, i sap que si es fa una foto amb ell i la posa com a principal, serà l'enveja de tots els seus contactes.- Dani, et pots fer una foto amb mi?Dani somriu en escoltar la pregunta de Mònica. És la típica pregunta que els fan seus fans, quan el veuen. Li fa gràcia que ella també l'hi pregunti així. Ja no és només una fan, ara és la noia de la qual està enamorat. No cal que l'hi pregunti.- Per descomptat. - Respon somrient- Gràcies.Mónica posa la càmera del portàtil, es posa al seu costat i prem fent-les.- He sortit bé? - Li pregunta ell.Mónica el mira atònita davant la seva pregunta. Ell és Dani Fernández, sempre surt bé, no cal preguntar.- Perfectament. - Li mira i li diu-Està científicament demostrat que tu sempres sals bé en les fotos, mai sals malament. Tu ets tu.Aquest la mira irònicament. De nou amb el típic comportament d'una fan ...- Ja hi tornem a ser amb això ...- Ara em diràs que és mentida!- No és això ... És que tens el típic comportament de fan ...- Home, que jo sàpiga segueixo sent el teu fan, no?- No - Li diu somrient-Ara ets més que això ... Ara ets el meu amor ...Mónica es queda sorpresa. "És veritat ..." - pensa-"... Si estem junts!"Li somriu i li fa un petó.- Veus ja per què ets més que una fan? - Li pregunta ell mentre es besen.Mónica somriu.- Sí - Somriu i li diu-T'estimo.- Jo més.- No jo. - Li diu somrient.- No jo.- Que no, que jo et vull més!- Bé ens volem igual.- Vaaaale ... - Diu Mònica amb una sarcàstica somriure."Però jo l'estimo més" - pensa triomfant.Els dos van intercanviar somriures. Es van mirar i cadascú va tornar a la seva.Mónica va pujar la foto que es va fer amb Dani i la va posar de foto de perfil.Després éso, es va connectar al xat. Només hi havia una persona connectada, Keyla.Com no hi havia ningú més, va decidir parlar amb ella.- Hola! :)Mentre esperava que aquesta li contestés, es va ficar en el seu perfil per saber més sobre ella.Va veure la seva foto de perfil. No li va agradar molt, era una mica emo.La foto tenia dues roses en posició d'una caiguda, tot això en blanc i negre. "Una mica rara la foto ..." - va pensar.Va decidir veure el seu tauler, a veure si era menys "tenebrós" que la seva foto.L'última cosa que va posar al seu tauler va ser d'ahir, "a les 19:00 hores" - llegia interiorment.La frase posava: "La venjança, en aquest cas, és justa""Quin noia més rara ..." - Va pensar Mònica que, es notava que no sabia qui era.Keyla va ser la que va atacar a Daniel el dia anterior, la que va amenaçar a la Mònica amb venjar-se, la culpable de tot ... I de la qual Mònica no sospita res.- Hola.-respon Keyla molt seca. S'ha donat compte de qui és amb la que parla per la foto de perfil que té. És l'estúpida noia que va interrompre el que havia d'haver passat amb aquell que era el seu ídol. "Era" - Pensa-"Aquest ja no és ningú ..." Es venjarà d'ella ... I d'ell ... També ... ¿Dubte? No Aquest ja no és el seu ídol, es venjarà d'ell igualment. Per què? No buscarà raons, ho farà i punt. Ara ha de venjar-se d'ella. - Saps qui sóc?Mónica es queda pensativa davant la pregunta. ¿La coneix? No, la va afegir ahir mateix ... Però si li ha preguntat qui és vol dir que ella sí la coneix. De què? Puf ... No ho sap ... Si la va afegir ahir i diu que la coneix ... Llavors la va haver de conèixer ahir, no?."A veure ... A qui vaig conèixer jo ahir ...?" - Pensa-"A part de Dani, és clar." - Somriu al recordar-"I és una noia així que ..." Mónica es va quedar gelada. Ja sabia qui era. És la noia que gairebé mata a Dani, aquella noia que va causar tot ... "Déu ..." - Pensa-"I ara, què faig? ..." - Va pensar aclaparada. Aquesta noia és perillosa, molt perillosa.Mira a Dani preocupada. ¿L'hi diu? Li diu que ha agregat al facebook a la noia que gairebé el mata? No, millor no. No vol donar-li maldecaps. Es limitarà a respondre a Keyla i punt.- Em ... Sí- Jajaja-Respon malvadament-I què, ¿tens por?- ¿Por de tu? Per descomptat que no. - Menteix-És que hauria de tenir? - Li pregunta desafiant.- Sí, és que ja no te'n recordes?Mónica mira amb por la resposta de Keyla.- ¿Recordar-me de què?- Del que et vaig dir abans que et fessis l'heroïna davant d'aquest fastigós. - Respon amb ràbia.- Ep!! No insultis a Dani!! Ni t'atreveixis ... Ja et vas passar massa ahir ...- Jo dic el que em doni la gana ... I no em canviïs de tema ... Et vaig dir que em venjaria de tu, ja no te'n recordes?Mónica es queda paralitzada. És veritat ... L'hi va dir quan es va anar ... "Ai, déu meu ..." - Pensa atemorida.- Si et vinguis, que sigui només de mi, a Dani no li metes en això.- Tranquil · la, la rancúnia només el tinc amb tu, d'ell no em venjaré ... Li odi.- Bé, almenys a ell no li passarà res, no?- No De fet no ha de venir. Només vull venjar-me de tu. - A la Mònica li recorre un calfred en llegir això ... Almenys a ell no li farà mal. - Si arriba a venir, el .. Ja saps no? Ja són les 12. Has d'estar allà dins d'una hora.- On? - Pregunta Mònica que ja està més decidida.- On va passar tot.- D'acord, allà estaré. - Diu desafiant.- I recorda, si ell vingués, el mato, entens?; (- Li diu Keyla amenaçant.Mónica llegeix el que li ha posat Keyla i se li ennuvolen els ulls. No vol que a ell li passi res. Torna a tenir por.- Sí ..- Et assabentar niñata ... Ja tinc ganes que sigui l'hora per donar-te el que et mereixes ...A la Mònica se li crea un nus a l'estómac en llegir això. Té por, molta por. Però no li va a dir res a Dani, no vol preocupar. Si s'assabenta segurament voldrà anar amb ella i si arriba a anar amb ella ... Keyla el mata.En pensar això, se li ennuvolen els ulls de nou i està a punt de posar-se a plorar.- Vaig a la cuina-Diu Mònica a punt de plorar.- Val ...Dani el mira estranyat. De nou la nota rara. Però aquesta vegada no va a dir-li res. Segurament li diria el que li va dir ahir, que no li passava res i es nota que alguna cosa li passa. El haurà de descobrir ell mateix.Mira l'ordinador. Podria ser per això pel que està tan rara.Agafa l'ordinador i veu la conversa amb Keyla. La llegeix i es queda petrificat pel que ha vist. ¿Keyla és ... Aquella noia? I es vol venjar de Mónica? Però ella no pot anar sola a éso ... I si li passés alguna cosa? No l'hi perdonaria mai ... Decidit. Anirà amb ella. Però ... Keyla diu que si ell va, el matarà ... No va deixar que Mónica vagi sola ... La acompanyarà.Va a buscar-la a la cuina. La veu aclaparada. Normal, la gent no et amenaça cada dia ... Però ell ha de ser forta, o almenys semblar-ho.- Mònica, he llegit la conversa amb Keyla, la noia que ahir em va atacar. No deixaré que et amenaci, i menys que et faci mal ...Mónica el mira amb cara de preocupació. No sap que fer ... Ni com defensar-se d'ella ... Està espantada, molt espantada.Dani la mira i li diu:- Vaig a anar amb tu.- No! ... Si us plau no vinguis ... Si véns, ella et ...- Em matarà, ho sé. Però no deixaré que vagis sola. A més, qui et diu a tu que ella em va a veure?Mònica no comprèn res. Si va amb ella, cosa que no vol, Keyla el veurà, i llavors ...- ¿I com se suposa que no et va a veure? Et posar la capa invisible de Harry Potter o alguna cosa així? - Li pregunta irònica.Dani es riu en escoltar el que a dit Mónica. De nou amb els seus ironies ...- Em amagaré. Dic jo que algun lloc hi haurà per amagar-se, no?A la Mònica no va convèncer molt la idea, però amb el tossuda que és ell ...- Bé, val ... Però com no hi hagi cap lloc ...- Que sí que hi haurà, no siguis pessimista ...- Val però promet-me que no sortiràs de l'amagatall fins que tot hagi acabat, d'acord?. Passi el que passi i guanyi qui guanyi.- Però ...- Si us plau-Li mira seriosa.- Val, t'ho prometo.- Gràcies.Mónica li somriu lleument i surten de la cuina.- I com ... Penses lluitar contra ella?- No ho sé ... - Diu molt seriosa-Encara no ho sé ... Però el que tinc per segur és que jo també em venjaré d'ella ...Ella va apagar el portàtil i es va donar una dutxa per intentar aclarir-se. Encara tenien mitja hora per anar cap la trobada amb Keyla.Mentre es dutxava, va pensar què podria passar en el pitjor dels casos, si ella perdés. Sabia que si aquesta noia va ser armada quan va atacar a Dani ahir, també podria anar armada avui, i si Keyla es vol venjar d'ella, segurament faria com va fer ahir amb Dani, intentar disparar-la. En pensar en això es posa més nerviosa encara. Tanca els ulls amb força. "No .. Éso no passarà ..." - Pensa per tranquil · litzar-Torna a obrir els ulls i apunta l'aigua cap a la seva cara fent que, a poc a poc, es vagi tranquil · litzant. Tanca l'aixeta i surt de la dutxa. Agafa la tovallola, s'asseca i respira fons per intentar tranquil · litzar més encara. Es vesteix i s'asseca els cabells amb l'assecador. De nou aquesta sensació d'angoixa. Està espantada. Molt. Esbufega angoixada i obre la porta.Surt al saló, on és Dani esperant-la.- Ja són tres quarts de dotze, hauríem anar-nos cap allà. - Li diu Dani a Mónica.
Ella mira el rellotge i veu que té raó. Agafa el mòbil, l'hi guarda en uns de les butxaques i diu:- Anem.Els dos tenen por pel que pugui passar.- En què carrer és? - Li pregunta Dani.- Al carrer Martínez Villadangos.Dani somriu lleument.Mònica obre la porta i surten de casa.Respira fons per intentar tranquil · litzar.- Tens por? - Li pregunta Dani preocupat.- No - Menteix.- Mónica ... - Li diu Dani mentre prem el botó per trucar al ascencor.Ella esbufega i diu:- Bé, un ... una mica.Dani el mira, li somriu i li abraça.Aquesta somriu lleument davant l'abraçada.Mónica veu que arriba l'ascensor, obre la porta i entra.- Segueixes estant molt lent, eh? - Li diu amb un petit somriure.Dani la somriu i diu:- Sí, és veritat ... Avui estic molt lent.Els dos riuen.Arriben a la planta baixa i surten de l'edifici.Mónica cada vegada està més nerviosa.Van caminant fins al carrer on va ocórrer tot.- Promet-me que no sortiràs del teu amagatall. - Li diu ella preocupada.- L'prometo, no sortiré d'allà.- Passi el que passi no surtis fins que tot acabi.- No sortiré passi el que passi, tranquil · la.Mónica li somriu.Eren les dotze menys deu. Van arribar al lloc on havia "quedat" Mònica amb Keyla. Dani va trobar un bon lloc per amagar-se, un gran bloc de ciment. Va intuir que era on hi havia els cables per donar electricitat a l'edifici del costat. Es va ajupir i es va amagar.- ¿Es em veu des d'aquí? - Va preguntar seguint amagat.
Mónica va mirar i, afortunadament no es veia res.- No, no se't veu. Només et podrien veure els que vinguessin del costat contrari i intueixo que ella vindrà per l'altre costat, així que no hi ha perill.Ella es va col · locar al seu lloc i va esperar que arribés Keyla.Els dos romanien en silenci. Dani, quant arribés Keyla no podia fer ni el més mínim soroll.Mònica estava tremolant. No sabia que podria passar en el seu enfrontament. El més important és que Keyla no s'adoni que Dani és allà.Va veure a algú venint cap a ella, era ... Keyla ...- Ja ve-Li va avisar Dani amb la veu tremolosa.Ell es va amagar bé i va romandre el més en silenci possible.- Home, si l'heroïna número u ha vingut! - Va dir Keyla en arribar al costat de MónicaMònica no va contestar. La va mirar i, ràpidament, va abaixar la mirada.- El que hagis de fer, fes-ho ja, Keyla. - Va dir Mónica mirant desafiador. Encara que tingués por, no podia deixar que ella li guanyés.Keyla mira al seu voltant i veu que ella ha obeït en el que li va dir, no està Dani.- Ja veig que vas complir amb la teva paraula ... No ho has portat ... - Li mira amenaçador i diu-Ets una noia llista ... Si ho haguessis portat, ja saps que hagués passat, no?- Sí .. - Respon Mònica-El haguessis ...- Matat. - Diu Keyla amb un somriure maliciós.Mónica cada vegada està més nerviosa, Keyla ho nota. Això li encanta, vol venjar-se bé d'aquesta niñata.- Ah, mira. Porto una coseta perquè ens divertim-Treu la pistola-O almenys jo em divertiré.Mónica es queda pàl · lida en veure la pistola. Torna a fer el que va fer ahir? No Ara no té les forces suficients com per desarmar.Keyla somriu en veure la reacció de Mónica. Li encanta veure patir. "Es va a assabentar aquesta niñata ..." - Pensa mentre somriu per veure patir Mónica.Dani mira l'escena atònit. Veu com la seva noia està pàl · lida com la neu mentre l'altra l'apunta amb la pistola.Tant ell com Mónica pensen que és la fi."Promet-me que, passi el que passi, no sortiràs del teu amagatall" - Dani es recorda del que li va dir ella. - "L'prometo. No sortiré passi el que passi" - Pensa recordant en el que li va dir ell.L'hi va prometre, no ha de sortir del seu amagatall, però ...Tot d'una, sent una veu d'una noia que li crida. No és Mónica, ni tampoc Keyla.- Dani! - Crida aquella noia dient-li-No m'ho puc creure, el gran Dani Fernández és aquí!Pel que sembla és una fan. "Genial ..." - pensa irònic-"Que oportuna ..."- Shhh ... Cáyate que no poden saber que sóc aquí.La noia encara no es pot creure que està veient aquí el seu ídol.- ¡Déu meu Dani, és que no em puc creure que estiguis aquí!! - Crida eufòrica. - Et fas una foto amb mi?.Mònica s'ha quedat de pedra en escoltar a aquesta noia ... Resa perquè Keyla no s'hagi assabentat ... "Com enxampi a aquesta noia ..." - Pensa-"La mato ..."No sap que fer ... Com Keyla s'hagi assabentat, el mata ...- He escoltat bé? - Pregunta Keyla-¿Aquesta noia ha dit "Dani"?Mónica mira Keyla angoixada. ¡S'ha donat compte! ...La noia mira cap a elles, Mónica i Keyla, i diu:- ¡Sí!! Dani Fernández és aquí. ¡¡Mare meva, mare meva!!La noia agafa a Dani pel braç i l'ajuda a aixecar-se. Bé, ella creu que l'ajudava però ... Ella mateixa ha escrit la seva sentència de mort ...Mònica i Keyla miren a Dani sorpreses.Mònica no es pot creure el que ha fet aquesta noia. Està super espantada.Keyla mira somrient el que acaba de veure. Al final, Mònica no va obeir la norma que ella li va posar. Si no és per aquesta noia, no s'assabenta que Dani hi era amagat. Li ha caigut bé aquella noia. Gràcies a ella podrà venjar-se dels dos, de Mónica i d'aquest estúpid divo, Dani.- ¡¿Però tu estàs boja o què?! - Li diu Dani a aquesta noia desesperat.- No està boja. - Diu Keyla apuntant a Dani-Ella ha estat molt bona. Ha fet que Mónica quedi per una desobedient. Li vaig dir clarament que no volia veure't aquí.- Ja ho sé! - Li crida desesperat-Vaig llegir la conversa.- Doncs si la leiste sencera, leerías la part on jo li vaig dir al teu amigita que, si et portava aquí, et mataria, no? - Li mira amb un somriure maliciós.Dani es posa més nerviós en escoltar això, però intenta mantenir la calma.- ¿Matar-lo? - Pregunta la noia-Li .. Li vas a matar? - Ella també es posa nerviosa. No volia causar això. Ella només volia veure el seu ídol. I ara per culpa seva ... Ho van a ... Matar.Mònica ja no sap que fer. Està molt nerviosa. Keyla l'ha descobert i ara vol matar Dani ...- Prepara't per morir ... - Diu Keyla apuntant a Dani amb la pistola.Dani mira Mònica espantat, no sap que fer.Mònica al veure-li així li diu a Keyla:- Keyla, si us plau. Això anava entre tu i jo, no?. No metes a Dani en això per favor. - La mira desesperada i, ja amb llàgrimes als ulls diu-Si has de disparar a algú, dispárame a mi però, si us plau, a Dani deixa'l en pau.- Si haguessis complert el que et vaig dir, no li passaria res, però el incumpliste, així que ... - Keyla apunta cap Dani i dispara.- ¡¡¡¡¡¡Noooooooooooooooooooo!! ¡¡¡Dani! - Crida Mónica desesperada.Dani i la noia del costat queden immòbils quan escolten el tret.- ¡¡¡Ahhh! - Crida Dani de dolor. La bala li ha donat.Cau a terra.Mónica queda paralitzada davant el que ha passat.- ¡¡¡Dani!Va cap a ell corrent, i veu que li han donat al costat. Està inconscient.Mónica es posa a plorar.- Bé-Diu Keyla satisfeta-Per fi em vengué de tu ... Vaig acabar amb el teu ídol ...Ella, encara que no vulgui reconèixer-ho, també està espantada davant del que ha fet.Ha .. Matat Dani Fernández ...Mónica el mira amb gran odi.- Com et dius sentenciadora? - Li pregunta Keyla a la noia.- Andrea ... - Diu entre llàgrimes. No es pot creure que aquesta estúpida hagi matat el seu ídol.Mònica mira a Andrea i li diu:- Doncs ja et val ... Mira el que has fet ... Per culpa teva ... - Diu plorant-Ella l'ha matat ...I mentre segueix plorant, li agafa la mà a Dani i li acarica suaument ... No es pot creure que ell estigui ...- Vaig fer el que havia de fer. - Diu Keyla-Aquest estúpid ha mort perquè s'ho mereixia.Mònica ja no aguanta més.- Queda't aquí amb ell-Li diu a Andrea.Ella es va cap Keyla. Està furiosa. Ara la que es va a venjar serà ella.Mónica va cap Keyla, l'agafa pel coll i la encasta contra la paret, fent que a aquesta se li caigui la pistola i quedi desarmada.Keyla mira espantada a Mónica. No esperava una reacció així d'ella.- Et veuràs tros de guarra!! - Va dir amenaçant-¡¡aneu a pagar pel que has fet!!Keyla la mirava espantada.- Em ... m'ofego ... - Va dir amb un fil de veu.Mónica la va deixar anar fent que aquesta caigui a terra.Va agafar la pistola ràpidament i va apuntar cap a Keyla.Ella, que s'estava recuperant de l'agressió anterior de Mónica, va quedar paralitzada en veure que aquesta li apuntava amb la pistola.Mentre, Andrea estava a cura de Dani. No donava crèdit al que li havien fet.Pensar que li havien matat la destrossava per dins.- Dani, jo ... Em sap greu no pretenia que et fessin això ... - Deia entre llàgrimes.Va notar un lleu moviment. Era ell!. ¡¡Li havia apretat la mà!!
¡¡Això significava que no era mort! '- Mónica, ¡¡Està vivooo!! - Li va cridar a Mónica alegre.
Mònica, que es disposava a disparar a Keyla, va parar en sec i li va envair l'alegria.- No m'ho puc creure!! ¡Bé!! - Cridava plena d'alegria.
Keyla estava pàl · lida davant el que gairebé li passa, estava sota molt pressió. No podia més. Mònica se'n va anar amb Andrea deixant tirada a terra la pistola. Keyla la va agafar i com ho estava passant tan malament va decidir disparar-se.Les noies van sentir el tret i van veure Keyla tirada a terra i inconscient.Ella quedar sorpreses davant el que va passar.- Almenys ja ens deixarà tranquil · la ... - Va dir Mónica mirant a Keyla.- Creus que estarà ...? - Li va preguntar Andrea a Mónica.- No ho crec ... Està inconscient, no li ha donat molt fort la bala ...Les dues miren el carrer. Està buida ... No passa ningú ...- Amb la gent que passa sempre-Diu Andrea-I, justament avui, no passa ningú.Mónica pensa el mateix ... Quin casualitat ...Mira a Dani i diu:- Hauríem trucar a una ambulància ...- A dos ... - Diu Andrea assenyalant Keyla.Les dues miren tristos a Dani. Si més no és viu ...- Jo tinc aquí el mòbil ... Truco jo. - Diu Mónica traient el seu mòbil.- Ok.Mónica va agafar el mòbil, va marcar el número d'emergències i va cridar a l'hospital.Després de sonar dos xiulets l'hi van agafar.- Hospital '12 d'Octubre ', ¿dígame?.
Ella mira el rellotge i veu que té raó. Agafa el mòbil, l'hi guarda en uns de les butxaques i diu:- Anem.Els dos tenen por pel que pugui passar.- En què carrer és? - Li pregunta Dani.- Al carrer Martínez Villadangos.Dani somriu lleument.Mònica obre la porta i surten de casa.Respira fons per intentar tranquil · litzar.- Tens por? - Li pregunta Dani preocupat.- No - Menteix.- Mónica ... - Li diu Dani mentre prem el botó per trucar al ascencor.Ella esbufega i diu:- Bé, un ... una mica.Dani el mira, li somriu i li abraça.Aquesta somriu lleument davant l'abraçada.Mónica veu que arriba l'ascensor, obre la porta i entra.- Segueixes estant molt lent, eh? - Li diu amb un petit somriure.Dani la somriu i diu:- Sí, és veritat ... Avui estic molt lent.Els dos riuen.Arriben a la planta baixa i surten de l'edifici.Mónica cada vegada està més nerviosa.Van caminant fins al carrer on va ocórrer tot.- Promet-me que no sortiràs del teu amagatall. - Li diu ella preocupada.- L'prometo, no sortiré d'allà.- Passi el que passi no surtis fins que tot acabi.- No sortiré passi el que passi, tranquil · la.Mónica li somriu.Eren les dotze menys deu. Van arribar al lloc on havia "quedat" Mònica amb Keyla. Dani va trobar un bon lloc per amagar-se, un gran bloc de ciment. Va intuir que era on hi havia els cables per donar electricitat a l'edifici del costat. Es va ajupir i es va amagar.- ¿Es em veu des d'aquí? - Va preguntar seguint amagat.
Mónica va mirar i, afortunadament no es veia res.- No, no se't veu. Només et podrien veure els que vinguessin del costat contrari i intueixo que ella vindrà per l'altre costat, així que no hi ha perill.Ella es va col · locar al seu lloc i va esperar que arribés Keyla.Els dos romanien en silenci. Dani, quant arribés Keyla no podia fer ni el més mínim soroll.Mònica estava tremolant. No sabia que podria passar en el seu enfrontament. El més important és que Keyla no s'adoni que Dani és allà.Va veure a algú venint cap a ella, era ... Keyla ...- Ja ve-Li va avisar Dani amb la veu tremolosa.Ell es va amagar bé i va romandre el més en silenci possible.- Home, si l'heroïna número u ha vingut! - Va dir Keyla en arribar al costat de MónicaMònica no va contestar. La va mirar i, ràpidament, va abaixar la mirada.- El que hagis de fer, fes-ho ja, Keyla. - Va dir Mónica mirant desafiador. Encara que tingués por, no podia deixar que ella li guanyés.Keyla mira al seu voltant i veu que ella ha obeït en el que li va dir, no està Dani.- Ja veig que vas complir amb la teva paraula ... No ho has portat ... - Li mira amenaçador i diu-Ets una noia llista ... Si ho haguessis portat, ja saps que hagués passat, no?- Sí .. - Respon Mònica-El haguessis ...- Matat. - Diu Keyla amb un somriure maliciós.Mónica cada vegada està més nerviosa, Keyla ho nota. Això li encanta, vol venjar-se bé d'aquesta niñata.- Ah, mira. Porto una coseta perquè ens divertim-Treu la pistola-O almenys jo em divertiré.Mónica es queda pàl · lida en veure la pistola. Torna a fer el que va fer ahir? No Ara no té les forces suficients com per desarmar.Keyla somriu en veure la reacció de Mónica. Li encanta veure patir. "Es va a assabentar aquesta niñata ..." - Pensa mentre somriu per veure patir Mónica.Dani mira l'escena atònit. Veu com la seva noia està pàl · lida com la neu mentre l'altra l'apunta amb la pistola.Tant ell com Mónica pensen que és la fi."Promet-me que, passi el que passi, no sortiràs del teu amagatall" - Dani es recorda del que li va dir ella. - "L'prometo. No sortiré passi el que passi" - Pensa recordant en el que li va dir ell.L'hi va prometre, no ha de sortir del seu amagatall, però ...Tot d'una, sent una veu d'una noia que li crida. No és Mónica, ni tampoc Keyla.- Dani! - Crida aquella noia dient-li-No m'ho puc creure, el gran Dani Fernández és aquí!Pel que sembla és una fan. "Genial ..." - pensa irònic-"Que oportuna ..."- Shhh ... Cáyate que no poden saber que sóc aquí.La noia encara no es pot creure que està veient aquí el seu ídol.- ¡Déu meu Dani, és que no em puc creure que estiguis aquí!! - Crida eufòrica. - Et fas una foto amb mi?.Mònica s'ha quedat de pedra en escoltar a aquesta noia ... Resa perquè Keyla no s'hagi assabentat ... "Com enxampi a aquesta noia ..." - Pensa-"La mato ..."No sap que fer ... Com Keyla s'hagi assabentat, el mata ...- He escoltat bé? - Pregunta Keyla-¿Aquesta noia ha dit "Dani"?Mónica mira Keyla angoixada. ¡S'ha donat compte! ...La noia mira cap a elles, Mónica i Keyla, i diu:- ¡Sí!! Dani Fernández és aquí. ¡¡Mare meva, mare meva!!La noia agafa a Dani pel braç i l'ajuda a aixecar-se. Bé, ella creu que l'ajudava però ... Ella mateixa ha escrit la seva sentència de mort ...Mònica i Keyla miren a Dani sorpreses.Mònica no es pot creure el que ha fet aquesta noia. Està super espantada.Keyla mira somrient el que acaba de veure. Al final, Mònica no va obeir la norma que ella li va posar. Si no és per aquesta noia, no s'assabenta que Dani hi era amagat. Li ha caigut bé aquella noia. Gràcies a ella podrà venjar-se dels dos, de Mónica i d'aquest estúpid divo, Dani.- ¡¿Però tu estàs boja o què?! - Li diu Dani a aquesta noia desesperat.- No està boja. - Diu Keyla apuntant a Dani-Ella ha estat molt bona. Ha fet que Mónica quedi per una desobedient. Li vaig dir clarament que no volia veure't aquí.- Ja ho sé! - Li crida desesperat-Vaig llegir la conversa.- Doncs si la leiste sencera, leerías la part on jo li vaig dir al teu amigita que, si et portava aquí, et mataria, no? - Li mira amb un somriure maliciós.Dani es posa més nerviós en escoltar això, però intenta mantenir la calma.- ¿Matar-lo? - Pregunta la noia-Li .. Li vas a matar? - Ella també es posa nerviosa. No volia causar això. Ella només volia veure el seu ídol. I ara per culpa seva ... Ho van a ... Matar.Mònica ja no sap que fer. Està molt nerviosa. Keyla l'ha descobert i ara vol matar Dani ...- Prepara't per morir ... - Diu Keyla apuntant a Dani amb la pistola.Dani mira Mònica espantat, no sap que fer.Mònica al veure-li així li diu a Keyla:- Keyla, si us plau. Això anava entre tu i jo, no?. No metes a Dani en això per favor. - La mira desesperada i, ja amb llàgrimes als ulls diu-Si has de disparar a algú, dispárame a mi però, si us plau, a Dani deixa'l en pau.- Si haguessis complert el que et vaig dir, no li passaria res, però el incumpliste, així que ... - Keyla apunta cap Dani i dispara.- ¡¡¡¡¡¡Noooooooooooooooooooo!! ¡¡¡Dani! - Crida Mónica desesperada.Dani i la noia del costat queden immòbils quan escolten el tret.- ¡¡¡Ahhh! - Crida Dani de dolor. La bala li ha donat.Cau a terra.Mónica queda paralitzada davant el que ha passat.- ¡¡¡Dani!Va cap a ell corrent, i veu que li han donat al costat. Està inconscient.Mónica es posa a plorar.- Bé-Diu Keyla satisfeta-Per fi em vengué de tu ... Vaig acabar amb el teu ídol ...Ella, encara que no vulgui reconèixer-ho, també està espantada davant del que ha fet.Ha .. Matat Dani Fernández ...Mónica el mira amb gran odi.- Com et dius sentenciadora? - Li pregunta Keyla a la noia.- Andrea ... - Diu entre llàgrimes. No es pot creure que aquesta estúpida hagi matat el seu ídol.Mònica mira a Andrea i li diu:- Doncs ja et val ... Mira el que has fet ... Per culpa teva ... - Diu plorant-Ella l'ha matat ...I mentre segueix plorant, li agafa la mà a Dani i li acarica suaument ... No es pot creure que ell estigui ...- Vaig fer el que havia de fer. - Diu Keyla-Aquest estúpid ha mort perquè s'ho mereixia.Mònica ja no aguanta més.- Queda't aquí amb ell-Li diu a Andrea.Ella es va cap Keyla. Està furiosa. Ara la que es va a venjar serà ella.Mónica va cap Keyla, l'agafa pel coll i la encasta contra la paret, fent que a aquesta se li caigui la pistola i quedi desarmada.Keyla mira espantada a Mónica. No esperava una reacció així d'ella.- Et veuràs tros de guarra!! - Va dir amenaçant-¡¡aneu a pagar pel que has fet!!Keyla la mirava espantada.- Em ... m'ofego ... - Va dir amb un fil de veu.Mónica la va deixar anar fent que aquesta caigui a terra.Va agafar la pistola ràpidament i va apuntar cap a Keyla.Ella, que s'estava recuperant de l'agressió anterior de Mónica, va quedar paralitzada en veure que aquesta li apuntava amb la pistola.Mentre, Andrea estava a cura de Dani. No donava crèdit al que li havien fet.Pensar que li havien matat la destrossava per dins.- Dani, jo ... Em sap greu no pretenia que et fessin això ... - Deia entre llàgrimes.Va notar un lleu moviment. Era ell!. ¡¡Li havia apretat la mà!!
¡¡Això significava que no era mort! '- Mónica, ¡¡Està vivooo!! - Li va cridar a Mónica alegre.
Mònica, que es disposava a disparar a Keyla, va parar en sec i li va envair l'alegria.- No m'ho puc creure!! ¡Bé!! - Cridava plena d'alegria.
Keyla estava pàl · lida davant el que gairebé li passa, estava sota molt pressió. No podia més. Mònica se'n va anar amb Andrea deixant tirada a terra la pistola. Keyla la va agafar i com ho estava passant tan malament va decidir disparar-se.Les noies van sentir el tret i van veure Keyla tirada a terra i inconscient.Ella quedar sorpreses davant el que va passar.- Almenys ja ens deixarà tranquil · la ... - Va dir Mónica mirant a Keyla.- Creus que estarà ...? - Li va preguntar Andrea a Mónica.- No ho crec ... Està inconscient, no li ha donat molt fort la bala ...Les dues miren el carrer. Està buida ... No passa ningú ...- Amb la gent que passa sempre-Diu Andrea-I, justament avui, no passa ningú.Mónica pensa el mateix ... Quin casualitat ...Mira a Dani i diu:- Hauríem trucar a una ambulància ...- A dos ... - Diu Andrea assenyalant Keyla.Les dues miren tristos a Dani. Si més no és viu ...- Jo tinc aquí el mòbil ... Truco jo. - Diu Mónica traient el seu mòbil.- Ok.Mónica va agafar el mòbil, va marcar el número d'emergències i va cridar a l'hospital.Després de sonar dos xiulets l'hi van agafar.- Hospital '12 d'Octubre ', ¿dígame?.
No hay comentarios:
Publicar un comentario