<<SUEÑOS QUE VAN EN BOLSAS DE HIELO AL
MAR,
COLORES SIN MEZCLAR, NADA QUE CONTAR....
SILENCIO QUE ESTAS ATENTO PARA ATACAR,
NOS ENFRENTAS Y TE VAS.
NO TE HE OIDO ENTRAR. >>
Mónica escolta, aliena a tota la resta, la cançó que sona en aquella cafeteria.
<<SOMOS DOS NOVIOS
QUE NO TIENEN MES DE ABRIL,
QUE NO SE MIRAN PORQUE SI
QUE NO SE HACEN REIR. >>
Tot li recorda a ell, a Daniel. I amb la tristesa que té a sobre, aquesta cançó tampoc és que ajudi molt.
No té res de fam, i ser-hi l'aclapara més en saber que pot venir el metge en qualsevol moment amb notícies sobre l'estat de Dani.
Se sent enfonsada, buida i sense ganes de res. El seu món ja no té sentit ... Només vol estar amb ell. Veure'l bé de nou ... i que tot torni a ser com abans. Vol recuperar, provar de nous aquells petons que tant li exciten, sentir la seva dolça veu de nou ... Tenir-lo al seu costat. Però sap que tot això és impossible ... I això és el que més li dol ... No li vol perdre. No Si això passés, ella ... No podria suportar ...
COLORES SIN MEZCLAR, NADA QUE CONTAR....
SILENCIO QUE ESTAS ATENTO PARA ATACAR,
NOS ENFRENTAS Y TE VAS.
NO TE HE OIDO ENTRAR. >>
Mónica escolta, aliena a tota la resta, la cançó que sona en aquella cafeteria.
<<SOMOS DOS NOVIOS
QUE NO TIENEN MES DE ABRIL,
QUE NO SE MIRAN PORQUE SI
QUE NO SE HACEN REIR. >>
Tot li recorda a ell, a Daniel. I amb la tristesa que té a sobre, aquesta cançó tampoc és que ajudi molt.
No té res de fam, i ser-hi l'aclapara més en saber que pot venir el metge en qualsevol moment amb notícies sobre l'estat de Dani.
Se sent enfonsada, buida i sense ganes de res. El seu món ja no té sentit ... Només vol estar amb ell. Veure'l bé de nou ... i que tot torni a ser com abans. Vol recuperar, provar de nous aquells petons que tant li exciten, sentir la seva dolça veu de nou ... Tenir-lo al seu costat. Però sap que tot això és impossible ... I això és el que més li dol ... No li vol perdre. No Si això passés, ella ... No podria suportar ...
No hay comentarios:
Publicar un comentario