Capítol 5 (Parte I)

Ja eren les 8 menys cinc.- Ai, Déu què no arribem! - Va dir ell acabant de calçar.- Qui va dir que elles són més lentes per vestir-nos que vosaltres, em fa que s'equivoca ...-va dir mirant-li amb un somriure murri.Dani la va mirar seriós però al veure-la, de seguida, no es va poder contenir i li va somriure.- Com a tu el teu cap no et va tirar cap bronca per arribar tard ...- Vols dir Javier? Però si és molt bo!- Ja, ja ... Tu fes-li enfadar, veuràs com ja no és tan bo ...Mònica no li va fer cas. El Javier que coneixia ella era molt amable i simpàtic, o almenys amb ella.- Bé, si no vols que et doni un cop bronca ¡dóna't pressa!-Va dir fent com si s'enfadés però al segon li va somriure.Ell va acabar de calçar-se, va agafar el mòbil, la cartera i van sortir del pis de Mónica.Dani va ser a donar-li al botó per cridar l'ascensor però se li va avançar Mónica.- Ui ... Avui estàs molt lent, eh! - Li va dir picant-li l'ull-Et guanyo en tot. M'he aixecat abans que tu, m'he vestit abans que tu, em h ...Ell no va deixar que acabés la frase, fent que els seus llavis s'unissin formant un petó. Un petó tan desitjat pels dos, tan inesperat per part de Mónica i tan pasionado per part dels dos.El petó va ser intens i, encara que en realitat durés uns segons, per a ells cada segon era etern. Cada segon era ple d'amor i d'una felicitat immensa per a tots dos.En acabar el petó els dos es van mirar fixament. Cada un amb aquest somriure ximple que et queda quan dónes aquest petó tan esperat. Mónica es va quedar sorpresa i no sabia que dir ... Li ... Li ha besat ... "¡¡¡¡M'HA BESADOOOOOOO!!, ¡¡¡M'HA BESADOOOOO!"-Pensava.Ell la mirava feliç, no sabia si havia fet bé de besar-la, però veient la reacció que ella va tenir al petó, creu que també a ella li va agradar, de tota manera, no va poder resistir besar-la. Li encanta que sigui tan irònica amb ell i que es burli així d'ell ... És tan especial, tan perfecta ...- I ara ... He estat lent? - Va dir somrient-li.-Eh ... - Mònica mira cap al ascensor i veu que ja ha arribat-Sí, molt lent. No t'has adonat que ha arribat l'ascensor ...? - I, com si no hagués passat, agafa la porta de l'ascensor i entra.Sap perfectament que l'ha sorprès el petó ... De fet ... Li ha encantat, però vol fer-li rabiar una mica fent-se la dura.Ell, en canvi, es queda sense paraules davant la resposta d'ella. Ha estat una altra de les seves ironies o és que no li ha agradat el petó?. Entra resignat a l'ascensor i mira tímidament a Mónica. Aquesta es parteix de riure per dins. No es pot creure que ell s'hagi cregut la resposta que li ha donat.Intenta aguantar el riure, es posa seriosa i li dóna a botó per anar cap a la planta baixa.Dani la mira i al veure tan seriosa, s'entristeix i li diu:- Llavors ... No t'ha agradat el petó ...?Ella li torna a mirar molt seriosa però, en veure la cara que se li ha posat al pobre, li entra el riure i li diu:- Que sí, tonto ... - I li dóna un altre petó. Aquest no va ser a la boca, com abans, sinó a la galta.Ell la mira somrient davant el petó.- Llavors, per què t'has posat tan seriosa?- Perquè volia gastar una broma ... Ai, que t'ho creus tot ...-Va dir rient.- Tu i les teves bromes ... - Va respondre somrient.Mónica li somriu i li fa un petó a la boca, deixant-lo sorprès.Aquest respon ràpidament al petó. És. .. Perfecte. Sona un xiulet, és l'ascensor que els avisa que ja han arribat a la planta baixa.En acabar el petó, ell, davant la sorpresa d'ella, pega un bot i surt de l'ascensor corrent.Mònica no comprèn res i també surt de l'ascensor. Quan surt, veu que ell ja és a la porta, esperant-la.- Ara qui ha estat més ràpid, eh? - Va preguntar somrient pel seu triomf.Mónica es posa a riure. Va cap a ell i li diu:- Tu ... Però perquè t'he deixat guanyar, eh! - Va dir picant-li l'ull.- Ja, ja ... Segur ... - Va dir mirant-la irònicament-Bé, a punt per córrer?.- ¿Córrer? - Va preguntar estranyada.- Home, com comprendràs, amb el poc temps que queda perquè siguin les vuit, no podrem anar caminant.- Bé ... Val ... - Li respon ella no gaire convençuda.-Ui ... Aquest "val" no ha sonat molt creïble ... - La mira irònic de nou i li diu-Si no ets capaç de córrer, podem anar caminant si vols, però quedaries com una covard ..."Covard jo? ¡Já! Es va assabentar aquest del que és córrer" - Pensa. Obre la porta, li agafa del braç i surt corrent de l'edifici.Ell se suma un altre triomf, sabia que ella es picaria i també obtaría per córrer.Ella corre agafant-li el braç a ell.- Això em sona ... - Diu Dani somrient recordant l'esdeveniment d'ahir. Quan Mónica li va salvar, li va dir que la seguís, el va agafar del braç i van sortir corrent d'allí fins a casa.Mónica li mira i, sense parar de córrer, somriu també en acordar-del que va passar el dia anterior.- Ja ... Però ara és diferent, ara no fugim de ningú, ahir sí.Van ser corrent i als dos minuts van arribar fins a l'edifici on es gravava "l'humor matiner".En arribar, Dani va treure una targeta, la va posar a la placa que hi havia al costat de la porta i van entrar.

Van cometre un error. No es van adonar que, mentre corrien, un paparazzi els va agafar i els va fer una fotografia que podia posar en perill tot el seu amor. Aquest sabia que la fotografia seria una gran exclusiva, el gran Daniel Fernández té núvia. No havia vist molt bé a la noia quan la va fotografiar, però per la seva altura intuïa que era més jove que ell, podria tenir uns 19 anys. Clarament s'equivocava. Mónica, encara que tingués 14 anys, era molt alta i aparentava més edat.

Mentre, ells van pujar per l'ascensor fins a la segona planta, on es trobava el seu estudi.- Déu!, Ja fem tard ... La que em caurà ... - Va dir ell desesperat.- Que exagerat ets! No crec que sigui per tant ...- Ja veuràs ... Mare meva ... Quin dia que porto ...- Ei ... - Va dir ella intentant tranquil · litzar-És que ja no et recordes del petó d'abans? - Va dir somrient-li.Dani la mira i la somriu.- És clar que me'n recordo, com em vaig a oblidar?Mónica li somriu de nou i li fa un petó.Just en aquest moment s'obren les portes de l'ascensor, on estava Javier esperant-los.- Emm ... - Les mira estranyat-¿Interrompo alguna cosa nois?Dani i Mónica peguen un bot en veure allà a Javier, es miren i es posen vermells.- Això ... Veuràs ... Té una explicació ... - Diu Dani quequejant, no sap que fer.Mónica li mira i veu que s'ha posat blanc.- Javier ... Ha estat culpa meva ... És que estem sortint junts i ...- Esteu sortint junts?! - Diu mirant a Daniel.Aquest ja s'espera el pitjor.- Sí .. - Diu capcot. Sap que el seu cap és capaç de tirar-li per això.- Bé, però la premsa s'ha assabentat d'alguna cosa?- No-Diu Mònica.- Ah, bé. Llavors no passa res ... Felicitats nois! - Els somriu i abraça a Mónica.Dani es queda sorprès. No s'ha enfadat. Somriu i diu:- Gràcies Javier-Mira el rellotge i diu-I perdó per arribar tard ...- ¿Tarda? - Javier mira el rellotge també i diu-Però si són les vuit en punt, heu estat molt puntuals-diu somrient.Dani somriu sorprès.- Ui, sí ... Com s'ha enfadat ... - Diu Mònica en veu baixa.Dani la sent, la mira i la somriu.- Bé, veniu o no? - Diu Javier-Que s'ha de començar el programa.- I tant-Va dir Mònica que tenia moltíssimes ganes de poder veure l'estudi de gravació del seu programa de ràdio favorit.Li va agafar la mà a Dani i van entrar.Mónica mirava encantada tot l'estudi. No es podia creure que hi era. Hi havia somiat això tantes vegades ... "Déu ... És tal i com m'ho imaginava ... és. .."- Preciós-Va dir amb un somriure.Dani la somriu.- Llavors, ¿t'agrada?.- M'encanta-Li somriu i li diu-Però, saps qui m'encanta més?- Qui? - Pregunta somrient. Sap perfectament la resposta.- Tu - I després de dir això li fa un petó.Els altres humoristes miren l'escena atònits. ¿Acaben de veure el que creuen que acaben de veure?.- Estan ...? - Pregunten els tres alhora.- Sí - Respon Javier-Ejem ... Nois hem de començar ...Aquests el miren i es disculpen amb un somriure. Als dos els ha encantat el petó.- Perdó ... - Diu Mònica amb un tímid somriure.- No passa res, però començarem ja el programa.Els dos se sentin i comencen "l'humor matiner". Tots parlen, menys Mónica que, clarament no pot perquè no forma part de l'equip del programa.Ella es limita a escoltar-los atentament. Si ja li agrada escoltar per la ràdio, en directe li agrada encara més.De vegades li entra el riure per les imitacions tan bones que fan, però es riu baixet per no formar soroll.Així va passar tota una hora, fins que va acabar el programa i tots es van acomiadar fins al dia següent.- Bé nois, un altre programa amb èxit-Diu Javier somrient.- T'ha agradat el programa, Mònica? - Li pregunta un dels humoristes.- Sí - Respon amb un gran somriure-M'ha encantat.Dani la somriu.- És molt fan del programa, sempre ens escolta-li explica Dani als seus companys.- Vaig suposar això quan et agrégé al facebook-diu Javier-Ens has d'imatge de perfil-Somriu i diu-Per això va ser a tu a qui vaig demanar ajuda ahir.Mònica i Dani es miren al escoltar el que li ha dit Javier. Tot va començar allà.Mónica recorda el molt que va córrer per poder arribar a temps a salvar el seu ídol. Tot el que va haver de lluitar amb aquella noia perquè no disparés a Dani.Al recordar-s'entristeix. No li agrada recordar aquest esdeveniment.Dani i Javier s'adonen d'això.-Ei ... - Va dir Daniel intentant animar-Ja no te'n recordes del que va passar després d'allò?- Sí, però ...- ¿Però?- Però que gairebé et ....- Gairebé. - Diu Dani tallant a Mònica-Però gràcies a tu no em va passar res.Mónica li mira i li somriu.- ¿Ella va ser qui ...? - Va preguntar un dels humoristes, Pablo.- Sí - Respon Javier.Pau somriu i li diu a Mónica:- Vas ser molt valent.Mónica es posa vermell i diu:- Gràcies.Javier mira l'hora i diu:- Bé nois, jo he de marxar-S'acomiada-Que passeu un bon dia.Agafa un paper, apunta el seu número de mòbil i l'hi dóna a Mónica.- Per si em necessites. - Li fa l'ullet i se'n va.- Gràcies-Diu Mònica estranyada.Dani la mira i la somriu.- Bé que, ens anem?Mònica dóna una última ullada a l'estudi, somriu i diu:- Val.S'acomiaden dels altres humoristes i es van cap a la casa de Mónica.Van caminant pel carrer cap a casa de Mónica, quan a Daniel li passa una idea pel cap i es posa pàl · lid. No s'havia adonat fins ara.- Mónica.- Què?- ¿I els teus pares?Mònica s'atura en sec davant la pregunta.