Es desperta alarmat.Sona "16 anyets" de Dani Martín, la seva alarma. Enganxa un salt fins a la taula i l'apaga. Ja són les 7:30. Tenen mitja hora per anar-se'n cap a l'estudi.
El primer és rentar-se i buidar-se, després despertarà a Mónica.
Va cap al bany, obre la porta i per la seva sorpresa se la troba aquí. Ja està desperta i vestida ... sembla que s'ha aixecat abans que ell.
- Hola, has dormit bé?-Va dir Mònica acabant d'assecar-se la boca.
Es va mirar al mirall per comprovar que no li quedava cap resta de pasta de dents per la boca.
- Ep ... Sí, gràcies-Va dir somrient-li-Que aviat t'has despertat, no?.
- Sí, sabia que anaves a aixecar a aquesta hora i com trigo a preparar-me un ... poc, ja que m'he despertat abans i així estic llista abans.
- I. .. Com sabies tu l'hora a la que jo me n'anava a despertar? Vas escoltar l'alarma?.
- Una fan sap moooolts informació, i si el programa comença a les 8:00 segurament et despertarías mitja hora abans, no?.
- ¿La fans teniu un sisè sentit o què? Déu! I que més informació teniu les fans? - Va preguntar irònic.
- Éso, amic meu, és confidencial. - Va dir Mónica giñándole l'ull i somrient-li. - Ah, per cert, bonica cançó per a l'alarma-Va dir amb un somriure murri. - De Dani Martín, no?
- Sí .. tens bona oïda. T'agrada?.
- Sí, té cançons molt boniques. - Va dir somrient.
Es va fer el silenci. Els dos van recordar el que va passar ahir. ¿Passaria de veritat o va ser tot un somni? Un preciós somni on els seus somnis es feien realitat. Ell la volia i ella també i ell.
"Que estrany, no m'ha dit res del d'ahir ... Segurament va ser un somni ... No .. No va poder ser un somni ... Sé perfectament el que he somiat ... I no ha estat molt bonic que diguem ... "- va pensar Mònica acordant del somni que va tenir ahir a la nit. Bé no va ser un somni, va ser un malson, un horrible malson.
Però no era moment de posar-se trist recordant aquell malson. Si no va ser un somni vol dir que va passar de veritat. Ell la segueix estimant i estimant. Això és el que importa. Segurament a ell li haurà passat el mateix, tampoc sabria si el que va passar era un somni o va passar de veritat i per això no li ha dit res encara. Ella prendria la iniciativa i l'hi recordaria.
- Ep ... Dani ... el d'ahir ... vull dir ... el que va passar ahir ... - Va dir tímidament. No sabia com dir-ho ni com li havia de respondre ell.Tenia por de la reacció de Dani a la pregunta.
-Et vull Mònica-Va dir Dani tallant-li la conversa a la Mònica-El d'ahir va passar de veritat, no ha estat un somni, creu-me, jo també estava confús aquest matí ... Tampoc sabia si havia passat de veritat. I no m'agradaria que hagués estat un somni, perquè si hagués estat un somni, tu no sabries-Va dir mirant-la als ulls-que ets la noia dels meus somnis i que t'estimo més que a la meva vida. La meva vida ... La que tu vas salvar posant perill la teva, ¿recordes?-Va fer una lleu pausa i va prosseguir dient-li-Mònica, t'estimo. T'estimo moltíssim, comprens? I espero que tu em vulguis tant com jo a tu.
Mónica en escoltar això se li van saltar les llàgrimes i sense adonar va començar a plorar. Però aquesta vegada no era de tristesa, com ahir. Aquesta vegada era d'alegria. D'una immensa alegria. No esperava una resposta així d'ell. És el millor, sens dubte. Li vol, l'estima moltíssim. "Més del incalculable"-pensava.
- Mai m'havien dit una cosa tan bonica-Va dir Mónica eixugant les llàgrimes. - Ets molt important per a mi ... T'estimo, t'estimo moltíssim i no deixaré que et passi res dolent, ni que ningú et faci mal ... Si he de tornar a fer el que vaig fer ahir, ho torno a fer ... Et ... T'estimo molt ... - I després de dir això, es va emocionar i va tornar a plorar, d'alegria, per saber que el seu somni s'ha fet realitat ... Ell .. Ell la vol, i després del que li ha dit queda més convençuda.
Dani s'acosta i l'abraça.
- T'estimo.
L'abraçada va ser intens. Ell hauria volgut besar-la, però és massa aviat per això. Encara que és el que més desitja en el món, esperarà fins que arribi el moment.
Quan acaba aquella abraçada, mira el rellotge, ja són les 8 quarts, ha de preparar-ràpid. Ella ha estat molt llesta en haver-se vestit abans que ell.
- Bé, me'n vaig a seguir preparant. Tu espérame al saló. Has estat més ràpida que jo-Va dir rient.
- Ha, ha, ha ... Veus?, Si és que les fans tenim un sisè sentit i per això som més ràpides ...
- Bé depèn que fans ...-Va dir refiéndose a la noia que el va atacar el matí anterior.
- Aquesta no és una fan, creu-me-Va dir Mónica molt seriosa. No li agradava recordar aquell esdeveniment.
- Je, je, je ... - Va dir ell rient.
- De què rius?
- Em fa gràcia que et posis tan seriosa per això.
- Home si vols em poso a saltar d'alegria pel que va passar ... Que gairebé et ...
- Sí, bé, és veritat, gairebé em ... mata aquella noia, però gràcies a tu, no va passar res ... - Va fer una pausa i en mirar el rellotge va dir-Bé me'n vaig a vestir que si no, no arribem a temps a l'estudi.
- Ok. T'espero al saló.
Després de dir això, ella se'n va anar al saló mentre ell s'acabava de vestir.
El primer és rentar-se i buidar-se, després despertarà a Mónica.
Va cap al bany, obre la porta i per la seva sorpresa se la troba aquí. Ja està desperta i vestida ... sembla que s'ha aixecat abans que ell.
- Hola, has dormit bé?-Va dir Mònica acabant d'assecar-se la boca.
Es va mirar al mirall per comprovar que no li quedava cap resta de pasta de dents per la boca.
- Ep ... Sí, gràcies-Va dir somrient-li-Que aviat t'has despertat, no?.
- Sí, sabia que anaves a aixecar a aquesta hora i com trigo a preparar-me un ... poc, ja que m'he despertat abans i així estic llista abans.
- I. .. Com sabies tu l'hora a la que jo me n'anava a despertar? Vas escoltar l'alarma?.
- Una fan sap moooolts informació, i si el programa comença a les 8:00 segurament et despertarías mitja hora abans, no?.
- ¿La fans teniu un sisè sentit o què? Déu! I que més informació teniu les fans? - Va preguntar irònic.
- Éso, amic meu, és confidencial. - Va dir Mónica giñándole l'ull i somrient-li. - Ah, per cert, bonica cançó per a l'alarma-Va dir amb un somriure murri. - De Dani Martín, no?
- Sí .. tens bona oïda. T'agrada?.
- Sí, té cançons molt boniques. - Va dir somrient.
Es va fer el silenci. Els dos van recordar el que va passar ahir. ¿Passaria de veritat o va ser tot un somni? Un preciós somni on els seus somnis es feien realitat. Ell la volia i ella també i ell.
"Que estrany, no m'ha dit res del d'ahir ... Segurament va ser un somni ... No .. No va poder ser un somni ... Sé perfectament el que he somiat ... I no ha estat molt bonic que diguem ... "- va pensar Mònica acordant del somni que va tenir ahir a la nit. Bé no va ser un somni, va ser un malson, un horrible malson.
Però no era moment de posar-se trist recordant aquell malson. Si no va ser un somni vol dir que va passar de veritat. Ell la segueix estimant i estimant. Això és el que importa. Segurament a ell li haurà passat el mateix, tampoc sabria si el que va passar era un somni o va passar de veritat i per això no li ha dit res encara. Ella prendria la iniciativa i l'hi recordaria.
- Ep ... Dani ... el d'ahir ... vull dir ... el que va passar ahir ... - Va dir tímidament. No sabia com dir-ho ni com li havia de respondre ell.Tenia por de la reacció de Dani a la pregunta.
-Et vull Mònica-Va dir Dani tallant-li la conversa a la Mònica-El d'ahir va passar de veritat, no ha estat un somni, creu-me, jo també estava confús aquest matí ... Tampoc sabia si havia passat de veritat. I no m'agradaria que hagués estat un somni, perquè si hagués estat un somni, tu no sabries-Va dir mirant-la als ulls-que ets la noia dels meus somnis i que t'estimo més que a la meva vida. La meva vida ... La que tu vas salvar posant perill la teva, ¿recordes?-Va fer una lleu pausa i va prosseguir dient-li-Mònica, t'estimo. T'estimo moltíssim, comprens? I espero que tu em vulguis tant com jo a tu.
Mónica en escoltar això se li van saltar les llàgrimes i sense adonar va començar a plorar. Però aquesta vegada no era de tristesa, com ahir. Aquesta vegada era d'alegria. D'una immensa alegria. No esperava una resposta així d'ell. És el millor, sens dubte. Li vol, l'estima moltíssim. "Més del incalculable"-pensava.
- Mai m'havien dit una cosa tan bonica-Va dir Mónica eixugant les llàgrimes. - Ets molt important per a mi ... T'estimo, t'estimo moltíssim i no deixaré que et passi res dolent, ni que ningú et faci mal ... Si he de tornar a fer el que vaig fer ahir, ho torno a fer ... Et ... T'estimo molt ... - I després de dir això, es va emocionar i va tornar a plorar, d'alegria, per saber que el seu somni s'ha fet realitat ... Ell .. Ell la vol, i després del que li ha dit queda més convençuda.
Dani s'acosta i l'abraça.
- T'estimo.
L'abraçada va ser intens. Ell hauria volgut besar-la, però és massa aviat per això. Encara que és el que més desitja en el món, esperarà fins que arribi el moment.
Quan acaba aquella abraçada, mira el rellotge, ja són les 8 quarts, ha de preparar-ràpid. Ella ha estat molt llesta en haver-se vestit abans que ell.
- Bé, me'n vaig a seguir preparant. Tu espérame al saló. Has estat més ràpida que jo-Va dir rient.
- Ha, ha, ha ... Veus?, Si és que les fans tenim un sisè sentit i per això som més ràpides ...
- Bé depèn que fans ...-Va dir refiéndose a la noia que el va atacar el matí anterior.
- Aquesta no és una fan, creu-me-Va dir Mónica molt seriosa. No li agradava recordar aquell esdeveniment.
- Je, je, je ... - Va dir ell rient.
- De què rius?
- Em fa gràcia que et posis tan seriosa per això.
- Home si vols em poso a saltar d'alegria pel que va passar ... Que gairebé et ...
- Sí, bé, és veritat, gairebé em ... mata aquella noia, però gràcies a tu, no va passar res ... - Va fer una pausa i en mirar el rellotge va dir-Bé me'n vaig a vestir que si no, no arribem a temps a l'estudi.
- Ok. T'espero al saló.
Després de dir això, ella se'n va anar al saló mentre ell s'acabava de vestir.
No hay comentarios:
Publicar un comentario